El sector alimentari no és el consumidor majoritari d’oli de palma, que l’utilitza en menor proporció que altres sectors productius.
En les darreres setmanes, ha cobrat força el debat sobre l’oli de palma, centrat especialment en els aspectes nutricionals d’aquesta matèria prima. En el rerefons de la polèmica, es troben qüestions tan diverses com les econòmiques, socials, polítiques i mediambientals, per citar només algunes, a més d’estudis, a diferents nivells de confirmació científica, sobre el seu valor nutricional. Barrejar opinions amb dades científiques no és la millor manera de generar a la societat una visió objectiva del tema.
L’oli de palma es produeix majoritàriament al sud-est asiàtic i altres zones tropicals del planeta. Econòmicament, és un dels olis de menor cost i competeix amb els de soja, girasol i colza, sobre els que té, a més del preu, clars avantatges en el que es refereix a l’aportació de textura als productes en la composició dels quals forma part i a la seva major resistència al enranciment, degut a l’elevat percentatge d’àcids grassos saturats que intervenen en la seva composició.
Augmentar la seva producció comporta la desforestació de zones selvàtiques, si bé en aquest terreny està sent determinant l’actuació d’algunes ONG que han posat en marxa iniciatives encaminades a assegurar l’equilibri entre la sostenibilitat ambiental i social i la producció alimentària, a les que s’han afegit part dels utilitzadors. Aquest entorn medi-ambiental i de la seva competència mou arguments en contra del seu ús i amb especial èmfasi es culpabilitza a la indústria alimentària, el sector més sensible per la seva influència a la salut. Però el sector alimentari no és el consumidor majoritari de l’oli de palma, que l’utilitza en menor proporció que altres sectors productius.
Si ens centrem en el seu ús alimentari, el primer que cal aclarir és que no existeix un problema de seguretat alimentària vinculat a l’ús de l’oli de palma. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), afirma que “no existeixen, a dia d’avui, motius de seguretat alimentària que justifiquin una prohibició”.
En el que es refereix a la seva incorporació a la nostra dieta, és cert que hem de tenir en compte el seu alt contingut en àcids grassos saturats (50% d’àcid palmític, aproximadament), però convé aclarir que l’àcid palmític i altres àcids grassos saturats es troben a tots els olis vegetals (8-12%) i fins i tot en més quantitat a l’oli de coco, mantega, margarines i als greixos animals (porc, bou, pernil (35-40%)). Per tant, considerant la necessitat d’assegurar l’equilibri composicional del greix ingerit, la UE assenyala com a recomanació no sobrepassar el 30% d’àcids grassos saturats (alguns d’ells necessaris) sobre la ingesta total diària de greixos. O, expressat d’una altra manera, que la seva aportació energètica diària no superi el 10% de les necessitats calòriques totals. Per una dieta equilibrada, les recomanacions en ambdós casos són coincidents.
Vist això, la crisi de l’oli de palma ha de portar, des del seu aspecte alimentari, a la recerca per part de la investigació de la indústria elaboradora d’olis i greixos a productes amb propietats físiques, de textura, i químiques d’estabilitat, que siguin una bona alternativa tècnica a les empreses elaboradores d’aliments i al mateix temps una millor alternativa per la reducció de saturats.
Per assegurar que el consumidor disposa de la informació adequada, la UE ha determinat l’obligatorietat de citar a l’etiquetat dels productes alimentaris el contingut d’àcids grassos saturats en el total de greixos. Aquesta informació permet al consumidor conèixer de forma precisa la composició dels aliments que consumeix i ajustar la seva dieta en base a la ingesta recomanada d’àcids grassos saturats de diferents procedències. Per al cos humà i, per tant, per la salut és irrellevant si l’àcid palmític procedeix de la palma, de l’olivera o del pernil. L’important és que la ingesta total diària de la composició dels greixos s’ajusti a les recomanacions dels experts.
Font: ACOFESAL
