Per tant, la denominació “llet” i altres denominacions de productes lactis com, per exemple, nata, mantega, formatge o iogurt no es poden usar en productes purament vegetals com la llet de soja o el tofu, ni en l’etiquetatge ni en la documentació comercial ni en la publicitat.

La sentència respon una petició de decisió prejudicial sobre la interpretació de l’article  78, apartat 2, i de l’annex VII, part III, apartats 1 i 2, del Reglament (UE) núm. 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual es crea l’organització comuna de mercats dels productes agraris (DOUE L 347 de 20.12.2013), plantejada per un tribunal d’Alemanya per un litigi entre el Verband Sozialer Wettbewerb (associació alemanya que lluita contra la competència deslleial) i l’empresa TofuTown.com GmbH amb activitat de fabricació i distribució d’aliments vegetarians o vegans, entre altres, productes purament vegetals designats com a «mantega de tofu Soyatoo», «formatge vegetal», «Veggie-Cheese» o «Cream».

La sentència també preveu que això no és d’aplicació a la denominació dels productes que la normativa comunitària exceptua expressament pel fet que se’n coneix clarament la naturalesa perquè és d’ús tradicional, o quan les denominacions s’empren per descriure una qualitat característica del producte.

L’annex I de la Decisió 2010/791/UE de la Comissió, de 20 de desembre de 2010, estableix la llista d’excepcions de productes en diferents idiomes. Entre altres, se cita «llet d’ametlla», «mantega de cacau», «cream» o «milk» per a determinades begudes espirituoses, «ice-cream», etc. La sentència concreta que ni la soja ni el tofu ni altres denominacions en litigi apareixen en la relació d’excepcions previstes pels estats membres.

En conclusió, la denominació «llet» i altres denominacions reservades exclusivament a productes lactis no es poden utilitzar legalment per designar un producte purament vegetal, tret que aquest producte se citi en la llista de l’annex I de la Decisió 2010/791, tot i que s’indiquin mencions descriptives o explicatives de l’origen vegetal del producte.

Aquesta sentència va en la línia d’una sentència anterior (C-101/98, EU:C:1999:615), en la qual el Tribunal de Justícia s’oposava a denominar «formatge» un producte lacti amb substitució de la matèria grassa de la llet per matèria grassa vegetal.

Les normes citades tenen com a objectiu millorar les condicions econòmiques de producció i comercialització i la qualitat dels productes en interès de productors, comerciants i consumidors, protegir els interessos dels consumidors del risc de confusió i preservar les condicions de competència no falsejada.